Cal anar endavant!!!

Avui és un dia trist. És dilluns, divendres a la matinada es va morir el meu marit als 52 anys víctima d'una càncer amb el qual ha estat, o hem estat lluitant, durant 16 mesos. Després d'un dia de tanatori i l'enterrament de dissabte, avui és el primer dia que estic sola casa. Les meves filles van marxar ahir cap a Barcelona on estudien. No sé què fer, no tinc ganes de res, vagarejo pel sofà i perdo el temps a l'ordinador sense solta ni volta.... ja n'hi ha prou. Ara me'n vaig a donar un volt. Demà a treballar i vida nova: difícil, enyorada, trista, sola, insegura, desconcertant, desconeguda... però també acompanyada de molts amics. Tot un repte, començar de nou als 50 després de trencar-se totes les esperances i les il·lusions d'un futur i una maduresa de vida compartida amb les persona que estimes.